Ralph Bernabei


A Mark Rothko li agradava parlar de l’art com d’un producte més de la naturalesa, com d’un organisme que actuaria mogut per les seves pròpies lleis biològiques (elements plàstics) i que, a més, estaria lligat als imperatius de l’evolució: creixeria de manera lògica i definida, pas a pas, de l’exposició d’un conjunt de característiques a un altre, sempre vinculat als seus moments anteriors i portant, al mateix temps, la promesa del futur. En aquest sentit, la història de l’art i, per extensió, la mateixa pràctica de l’art entesa com la suma dels productes de tots els artistes, hauria de ser idèntica a l’evolució d’aquestes lleis; lògicament, el paper del productor individual s’inscriuria necessàriament en aquest conjunt orgànic. Escrivia Rothko a principis dels anys quaranta: «L’obra de cada artista constitueix una faceta diferent de cada etapa, el seu efecte és acumulatiu i funciona com a corol·lari de la fase anterior […] Tenim, per tant, a l’artista portant a terme una doble funció: la de consolidar l’integritat del procés d’expressió personal en el llenguatge de l’art i la de protegir la continuïtat orgànica de l’art en relació a les seves pròpies lleis. Perquè, com qualsevol substància orgànica, l’art ha d’estar sempre fluint i el seu ritme pot ser ràpid o lent, però en continu moviment». És a dir: l’art i l’artista s’identifiquen en un tot orgànic que ha de ser viu i canviant però, per sobre de tot, coherent.

Ralph Bernabei troba un insospitat aliat en les reflexions del lituà adoptat per Nova York: des dels seus orígens, la seva pintura s’ha vist marcada per un procés dialèctic polaritzat entre la profunditat existencial dels camps de color i l’energia elèctrica del traç nerviós; tota la pintura de l’italoamercià es manté extremadament coherent a la seva estructura profunda de diàleg obert però evoluciona en els seus matisos i, especialment, en la intensitat i el protagonisme de les veus que intervenen en la conversa plàstica.

Un exemple: si fa pocs anys la seva pintura era pràcticament un manifest sobre com reduir la paleta a una escala de grisos essencial, ara segueix amb la monocromia però introduint la violència d’uns vermells que se situen just a les antípodes de l’asèpsia del blanc i del negre; si fa pocs anys el traç era recursiu i s’arremolinava sobre ell mateix, ara tendeix a l’atectonisme, a fugir del marc quadrangular per dispersar-se en el buit, per seguir dibuixant-se en l’aire que envolta la pintura. Qüestió de ritme: Bernabei fa bona la màxima de Rothko i converteix cada obra en un corol·lari de l’anterior i en una promesa de futur; i ho fa en funció d’un esperit de continuïtat que arrela en un ritme profund similar al batec d’un òrgan secret però fonamental per a la supervivència de l’espècie. La seva passió pel ritme és la passió per la pintura: una mirada atenta al món que es tradueix en unes obres fetes d’equilibris savis i raonaments oberts, d’ofici i de temps.

O encara més: tot el què podem dir a propòsit de la seva obra bidimensional té un insospitat corol·lari en la seva escultura. Menys coneguda, potser, perquè Bernabei es presenta com a pintor, els seus volums són sempre una lluita aferrissada contra la contingència dels materials que utilitza. Ja sigui a través dels relligats, o aplicant una monocromia aglutinadora sobre les imperfeccions inevitables de la fusta, Bernabei ens parla d’aquella remota i intima necessitat humana de conservació que té molt a veure amb el fet de tenir cura de les coses. Cada escultura de l’artista és, en darrera instància, una subtil declaració d’amor.

Eudald Camps, Art Crític

 

 

< volver atrás

 

 

Exposiciones Individuales

 

2009

  • Galeria d’Art Horizon. Colera, Girona, Spain

 

2008

  • Gallery Maizuru. Fukuoka, Japan

 

2007

  • Lads Gallery .Osaka, Japan
  • Galeria d’Art Horizon. Colera, Girona, Spain
  • Tems Gallery. Tokyo, Japan

 

2005

 

  • Fattahi Fine Art. Stamford CT. U.S.A.
  • Gallerie Rasmus. Odense, Danmark
  • Galeria d’Art Horizon.  Colera, Girona, Spain

 

2000

  • Galeria AB. Granollers, Spain
  • Fattahi Fine Art. Stamford, CT.  U.S.A.
  • Galeria de la Riba. Cadaques, Spain

 

1999

  • Galeria Rosa Pous. Girona, Spain
  • Gallerie Rasmus. Copenhagen, Danmark
  • Galerie Cum Laude. Mol, Belgium
  • Lineart Expo Flanders. Gent, Belgium

 

1998

  • Art Expo. Barcelona, Spain
  • Galeria d’Art Horizon. Colera, Girona  Spain

 

1997

  • Victoria Fine Art. Stamford, CT. U.S.A

 

1996

  • Galeria d’Art Horizon. Colera, Girona  Spain

 

1995

  • Noel Fine Art. Bronxville, New York  U.S.A.

 

Exposiciones Colectivas

 

2009

  • “Gala Contemporary Art”. Art Pro Gala, Fukuoka, Japan

 

2007

  • “B&W, A Drawing Show”. Galeria d’Art Horizon, Colera, Spai

 

2006

  • “Vertical 2006”. Marges-U Galeria   Cadaques, Spain
  • “Arxiu Paisatge:01”. Museu d’Emporda    Figueras, Spain

 

2005

  • “To Quiet and Sober the Mind”. Gallerie Rasmus. Odense, Danmark

 

2004

  • Marges-U Galeria. Cadaques, Spain

 

2002

  • “Visions of Black”. Galeria d’Art Horizon. Colera, Spain

 

2001

  • “Conquista del espacio”. Galeria d’Art Horizon. Colera, Spain
  • “TEMPVS FVGIT”. Galeria Llucia Homs. Barcelona, Spain
  • Gallerie Rasmus Copenhagen, Danmark

 

2000

  • “L’Age d’Or” Luis Buñuel . Galeria d’Art Horizon. Colera, Spain
  • Centro Luis Buñuel. Calanda, Spain
  • “Ex Libris Walter Benjamin”. Art Contrast. Barcelona, Spain

 

1999

  • “End of the beginning”. Galeria  d‘Art Horizon. Colera, Spain

 

1998

  • “Naturalesa, Bellesa arriscada”. Galeria d’Art Horizon. Colera, Spain
  • “Ex Libris Walter Benjamin”.  Institute Cervantes. Lisboa, Portugal

 

1997

  • Gallerie Rasmus. Kolding, Danmark

 

1996

  • “Centenari de La Boheme”. Galeria d’Art Horizon. Colera, Spain

 

1995

  • “Four painters at the center of things”. Noel Fine Art. New York, U.S.A

 

< volver atrás