Nascuda a Corea del Sud, Yoon-Hee es va traslladar a França els anys 80. A partir d'aquest moment va començar a exposar a França i a Corea. Les seves obres es troben en institucions públiques d'ambdós països (Castell d’Oiron, Busan Metropolitan Museum).

Fa molts anys que utilitzeu metalls. Per quin motiu?
És un material que es troba a tot arreu de l'univers. Les meves primeres peces en metall són blocs sòlids que jo extreia en passos intermedis de la cadena industrial, és a dir que es tracta de coses que normalment mai es deixen veure perquè estan incloses en un cicle transformació. Aïllant-les, jo les feia bolcar en un espai de visibilitat. Els canvis que afecten el món industrial des de la dècada del 2000 ja no em premeten treballar d'aquesta manera. Ara, agafo el metall en el estat líquid, l’aboco, el tiro, el poso en moviment abans que qualli. Això permet fixar l’empremta d'un moviment a l'instant.

La vostra pràctica es divideix entre el dibuix i l'escultura. Què és el que uneix aquestes dues pràctiques?
Escultura i dibuix són complementaris, tot procedeix d'un mateix esperit. Quan feia blocs, els dibuixos estaven concentrats. Avui dia, les dues pràctiques estan encara més a prop: en les dues treballo el líquid en un acte molt curt. Quan es passa de líquid a sòlid, es passa d’un estat a un altre. Aquest passatge permet desplegar l'espai. No es pot retocar o corregir, és definitiu: l'acte induït i la forma es desprèn d’ella mateixa. M’he marcat com a regla acceptar el que s’esdevé.

Les vostres obres semblen indestructibles o molt fràgils. Es té la impressió que esteu buscant un límit.
Potser això reflecteix meva manera de ser, no podem fer trampa. El que sembla indestructible en realitat canvia contínuament i el que és fràgil és al límit de no ser res, però imposa d'aquesta manera una tensió. És una limitació de l’art que sempre m'ha interessat: fer aparèixer alguna cosa mitjançant l'aplicació d'uns procediments simples. Jo no faig mai un objecte, organitzo les condicions per produir un estat. El que s’esdevé pot canviar en qualsevol moment. La fragilitat mostra la naturalesa de les coses. A través del meu treball, tracto de mostrar un estat transitori que és un punt d'equilibri en el procés de transformació que afecta de forma permanent tot l'univers.